La Marieta, en Roc, el rei Pepet i la princesa Sulima, els peculiars gegants de Sant Julià de Vilatorta
La Marieta, en Roc, el Rei Pepet i la princesa Sulima van ser els primers gegants de Sant Julià de Vilatorta. Uns gegants de fabricació casolana que van néixer de les Festes de Sant Roc (1977-1984), organitzades pel col·lectiu Relleu. Uns gegants “vius”, lleugers i gens estàtics, que tenien la facultat de moure els ulls i els braços.
La seva estructura interior era un pal de fusta llarg i rodó, que feia de columna vertebral, i un de travesser feia d’espatlles. A mitja alçada hi havia un paraigua obert (travessat pel pal) que donava volum al cos.
La forma del cap i la cara era de roba de sac embotida d’escuma. La forma del nas era feta del mateix sistema, també de roba de sac.
El blanc dels ulls eren de feltre i les celles i pestanyes, de feltre negre. Les pupil·les eren dues boles de ping-pong de color negre penjades d’un fil de pescar imperceptible, lligat sobre les celles. Era sorprenent veure els ulls bellugadissos dels nostres gegants, talment com si tinguessin vida.
Uns llavis fets de la mateixa roba de sac pintada de color vermell eren col·locats a mode de boca. La forma del cos era de roba embotida disposada al voltant del pal central. Del pal travesser que feia d’espatlles hi penjaven els braços també de roba amb farciment. Les mans eren retallades d’una peça d’escuma d’un cert gruix.
El portador del gegant es posava sota el paraigua obert que donava volum a la faldilla i agafava el pal per fer caminar i moure el gegant. Al mitja alçada de la faldilla hi havia la “mirilla” per on s’hi veia el portador. Des de l’exterior un acompanyant li movia els braços amb un bastonet llarg lligat al canell de les mans.
El primer gegant va ser la Marieta. Una figura construïda l’any 1977 per la Glòria, una veïna de temporades que tenia molt bones mans per a les arts plàstiques. La mateixa autora ens la va dur just a l’inici de la primera cercavila que es feia a Sant Julià després de la dictadura. Va ser tota una sorpresa perquè no en sabíem res: era el primer gegant que tenia el poble.
Tothom va quedar impressionat. Ningú s’ho esperava. Mai havíem vist un gegant com aquell. I la Glòria ens el va regalar. L’emoció va ser una càrrega d’adrenalina per a tots els que estàvem implicats en l’organització de les Festes Populars de Sant Roc. La Marieta i la “Cuca” -també de fabricació casolana- de seguida es van convertir en la imatge icònica d’aquesta manifestació festiva fins aleshores inèdita a Sant Julià de Vilatorta.
La Marieta representava una pagesa catalana de cos estilitzat amb un mocador al cap que li tapava bona part dels cabells negres fets d’una troca de llana. El vestit i la faldilla tenien motius florals, i de la mateixa roba, sobre les espatlles, duia un mantell ribetat amb serrell negre. També duia un davantal de color marró. En un braç hi portava un cistell i des de fora l’acompanyant del portador manipulava l’altra extremitat fent moure la mà per saludar la gent.
