Blog

La Marieta, en Roc, el Rei Pepet i la princesa Sulima van ser els primers gegants de Sant Julià de Vilatorta. Uns gegants de fabricació casolana que van néixer de les Festes de Sant Roc (1977-1984), organitzades pel col·lectiu Relleu. Uns gegants  “vius”, lleugers i gens estàtics, que tenien la facultat de moure els ulls i els braços.

Abans d’assistir al concert del Quartet de corda i soprano que actuaven per la Festa Major de Vilalleons de l’any passat pujàrem a sopar a Puig-l’agulla i mentre fèiem temps per esperar tanda entrarem al santuari. Les portes eren obertes i no hi havia ningú. Quina pau i quina frescor! S’hi estava bé allà dins. Tot fent la visita vam ser testimonis d’un fenomen extraordinari que no sé si algú més ha observat en aquest indret. En el seu camí cap a la posta i just quan es trobava a la mateixa alçada del santuari, abans d’amagar-se per darrera de l’ermita de Sant Sebastià, un raig de sol que penetrava pel petit rosetó de la façana va il·luminar la imatge de la Marededéu al cambril elevat darrera l’altar. Va durar uns breus instants, uns quants segons, no compto que fos més d’un parell de minuts. Vam quedar fascinats! Llavors hi vaig caure: era el dia de la vigília de la Mare de Déu d’Agost, patrona del santuari de Puig-l’agulla.

El murmuri de l’aigua que raja pel broc de les fonts és constant. Els ocells amb els seus refilets canors posen lletra a aquesta melodia i omplen de cants la capçada de branques que acoloreixen de verd la volta del cel damunt del parc. Un parc que roman enclotat, a recer dels atribolaments d’una vida quotidiana a cuitacorrents que ens allunya de les coses senzilles i plaents del dia a dia.

Sota l’ombra d’aurons, roures, freixes i altres arbres de ribera que s’enfilen erts buscant el sol de tardor que mig s’amaga rere els núvols, es troba la font del Lleopart. Fils de llum travessen el brancam que s’esfulla, gronxat pel vent, com un devessall de llàgrimes que s’ajeuen colgant els pendents suaus de la font, nets de bardisses, amb pinzellades impressionistes de colors marró castanya i grocs diversos.

Vilalleons és un poble i antic municipi d'Osona. L'any 2019 tenia 124 persones empadronades, 19 en el seu nucli i 105 a les masies que l'envolten. Es va fusionar amb Sant Julià de Vilatorta l'any 1946. Des de llavors, l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta té una especial atenció en les actuacions que s'hi duen a terme, per conservar la idiosincràcia del petit i bonic poble de Vilalleons. Actualment, els seus veïns s'organitzen a través de l'Associació de Veïns de Vilalleons.

Abans de la mecanització, la terrissa s'havia de maurar a mà. En el taulell maurador, els terrissaires removien el fang amb premudes repetides per estovar-lo i barrejar-lo fins aconseguir la consistència necessària i donar-li forma cilíndrica per fer-ne els "pastons" per ser tornejats a la roda i convertir-los en tupins, olles, cassoles, càntirs, etc.

Va ser a principis dels anys seixanta quan la família Morera va adquirir un terreny situat a l’entrada del poble, entre Altarriba, Santa Margarida i la Casanova. 

Can Pallàs és una obra noucentista de Sant Julià de Vilatorta (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

L'església de Santa Maria de Vilalleons forma part de les rutes que ofereix Catalonia Sacra. El coordinador del programa de formació, Marc Sureda, ens ofereix una visita comentada.

Avui continuem la secció del blog sobre curiositats del nostre poble amb el carrer Montseny.  Esperem que ho trobeu interessant i aneu seguint els nostres articles. Bona lectura i fins aviat!

Avui continuem la secció del blog sobre curiositats del nostre poble amb el carrer Sant Roc.  Esperem que ho trobeu interessant i aneu seguint els nostres articles. Bona lectura i fins aviat!

Avui continuem la secció del blog sobre curiositats del nostre poble amb l'Avinguda de Puig i Cunyer. L'avinguda que connecta Sant Julià de Vilatorta amb Folgueroles porta el nom de Puig i Cunyer, el fundador del Col·legi El Roser. Però, qui era aquest home? Bona lectura i fins aviat.

Avui continuem la secció del blog sobre curiositats del nostre poble. Us expliquem la història d'un dels carrers més estret, només per a vianants i a la part antiga del poble. El carrer dels Terrissers porta un nom que a cap de nosaltres sona estrany, però per què? Esperem que ho trobeu interessant i aneu seguint els nostres articles. Bona lectura i fins aviat!

Avui continuem la secció del blog sobre curiositats del nostre poble. Us expliquem la història d'un dels carrers que pocs vilatortins emplaçarien amb exactitud sobre el mapa, el carrer del Doctor Sanmartí. I és que la font dedicada a Joan Sanmartí, al passeig Verdaguer, fa que sovint assimilem aquesta via amb la del doctor. Res més lluny de la realitat: el carrer que porta el seu nom està situat exactament 1.100 metres enllà, a la Font d’en Titus. I, pels qui no l’hem conegut, qui va ser el famós doctor Sanmartí? Esperem que ho trobeu interessant i aneu seguint els nostres articles. Bona lectura i fins aviat!

Avui continuem la secció del blog sobre curiositats del nostre poble. Us expliquem la història d'un dels carrers més emblemàtics, el carrer dels Comtes de Cabrera i la seva transformació a través del temps. Esperem que ho trobeu interessant i aneu seguint els nostres articles. Bona lectura i fins aviat!

Avui encetem una secció el nostre blog sobre cursiositats del nostre poble. Us parlarem dels noms de les cases i els carrers explicant la seva història i la seva transformació a través del temps. Esperem que ho trobeu interessant i seguiu els nostres articles. Bona lectura i fins aviat!