No et pots perdre...

Al costat del mas l'Albereda, l'ermita de Sant Roc ha esdevingut un punt de referència per a la gent de Sant Julià. 

institut-escola | residència

Twitter i Instagram: @elroserstjulia

Restes del casal fortificat romànic datat al segle XII. Situat dalt la carena, ofereix una magnífica vista del poble

El monestir de Sant Llorenç del Munt, que s’alça imponent sobre un cingle en el punt de més altitud del terme municipal, al segle X tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració. El monestir és visitible prèvia reserva a: 675 64 76 53 (Francesc) i 649 13 11 72 (Maria Dolors). 

Segurament la primera esglesiola preromànica es construí pels vols de l’any 905 i fou predecessora de l’actual que data de l’any 1050. D’aquest edifici, construït al segle XI, en resta tant sols el campanar, la part baixa de l’absis i l’ampit de la nau central. La resta s’ha vist modificada per les necessitats del culte, que motivaren successives ampliacions al llarg del temps.

La sagrera de Sant Julià de Vilatorta era de planta rectangular. L'antic camí ral de Vic a Girona, l'actual carrer Rector Roca, formava un eix longitudinal que travessava la sagrera de ponent a llevant, i passava a tocar del mur meridional de l'església.

Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta amb l'audioguia i interpretada. Descarrega-te-la gratuïtament amb el codi QR adjunt.

El Parc de les Set Fonts és visita obligada per qui vol conèixer Sant Julià de Vilatorta. Al lloc sempre hi havia rajat aigua, antigament es deia "Font Noguera". Miquel Pallàs reurbanitzà el Parc l'any 1933.

Durant molts anys Sant Julià de Vilatorta era conegut com a Sant Julià de les Olles per la quantitat d’obradors de terrissa que hi havia. Fins i tot l’entranyable tupí derivà en el mot tupinot, a vegades aplicat als vilatortins com a sobrenom en sentit irònic i divertit. El tupí és una olleta petita d’una sola nansa que serveix per escalfar el vi. Al segle XVII en el municipi hi havia 27 forns que es dedicaven principalment a la ceràmica vidriada preparada per anar al foc.