Ramon Mas publica Afores, una novel·la que barreja realitat i fantasia

Afores és una obra que s’emmarca en el gènere del fix-up, la suma de narracions aparentment desconnectades que acaben confeccionant un relat. En aquest cas, set capítols, cadascun centrat en un personatge, que es poden llegir de forma independent, però que naveguen a l’entorn del suïcidi d’un veí comú. Tots en tenien referències. Ningú el coneixia de veritat. 

Ho descobreixes només llegir la primera pàgina: Sant Julià ha fet un préstec a Afores. Però no perquè Ramon Mas li hagi demanat. El porta tan a dins que no li ha fet falta. Paisatges del seu imaginari de nen –el Castell, la Font de la Riera o la Boca del Llop– hi apareixen reconvertits en espais de Puigsech, un poble que podria ser qualsevol poble i que, més enllà de referències geogràfiques, no es pot entendre com un retrat de Sant Julià. El nodreixen veïns que es veuen cada dia, que s’han tractat fins allà on els arriba la memòria, però que no es fien els uns dels altres. Sense excepcions. A Puigsech, tot hi passa “a porta tancada”. El mateix Mas hi reconeix una caricaturització del caràcter de la Plana de Vic. Portat a l’extrem, això sí, per dotar de vida personatges poc arquetípics i sempre gelosos dels seus secrets. Entre ells, un carter lletraferit que es pot assimilar a un alter ego de l’autor. Li diuen el poeta del poble, igual que a Martí i Pol, i cada tarda exercita el “vici” d’escriure un poema èpic. 

Afores està formada per set capítols que comparteixen una mateixa particularitat: ser autònoms i situar-se a l’extraradi de Puigsech. En una urbanització fantasma, al poble veí, al turó de l’Obreda… Aures que contribueixen a desdibuixar la història de cada personatge per sumir-lo en un misteri buscat. Una dicotomia entre els conceptes ‘dins’ i ‘fora’ perquè el lector comprengui que no ho sap tot i hi aboqui els seus propis ingredients. Què va passar quan aquell nen va entrar a la Boca del Llop? Per què l’amo del bar fa una escapada anual al poble del costat? És ciència ficció garbellada amb realitat. 

I el títol, Afores, una distància que no deixa de ser metàfora de com incideix la mort a Puigsech. El suïcidi d’un veí és la subtrama que uneix els contes, un traspàs tràgic que convida els personatges a sincerar-se. Però només puntualment. Mas explica que l’ha viscut d’a prop i que ha escollit aquest fons pel “tabú social que continua essent, sobretot als pobles”. Ara mateix ja treballa en un altre llibre emmarcat en l’univers Puigsech. “És maco poder omplir de llegendes un espai que coneixes”, conclou.