80 anys de la construcció de l'Aeròdrom de Vilatorta.

1 de Juny de 1938, després de dos anys de conflicte, la Guerra Civil encara la recta final amb el govern de la república bolcat en la defensa del territori català, un del últims vestigis que quedaven en mans republicanes i un territori especialment valorat per la seva importància estratègica, ja que a Catalunya s’agrupaven grans nuclis de població a més de les principals fabriques d’armament. L’Espanya republicana viu dies de replegament i calma tensa, mentre el govern de la república organitza el territori per intentar donar resposta a la més que probable ofensiva final de les tropes franquistes sobre Catalunya. És en aquest context quan l’alcalde de Vilalleons, rep una notificació del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad del govern de la república on s’informa de l’inici de treballs topogràfics urgents per estudiar la viabilitat del que denominen un servicio de guerra que s’acabarà portant a la pràctica en forma d’aeròdrom dedicat al muntatge de petits caçabombarders russos, com els coneguts popularment amb el sobrenom de Mosques i Xatos. Les urgències del govern de la república per intentar traçar una xarxa d’aeròdroms territorials que facilités la defensa de Catalunya, juntament amb la implicació d’un total de 900 treballadors va facilitar la posada en funcionament d’un Aeròdrom de Vilatorta que al setembre de 1938 ja registra els primers indicis d’activitat. Situat al pla de la Quintana i equipat amb un total de 17 refugis escampats per tot el perímetre del camp amb l’objectiu de protegir la tropa i el personal de servei en cas de bombardeig. L’Aeròdrom de Vilatorta acabarà esdevenint un equipament especialment important durant els darrers mesos de Guerra Civil, tant pel muntatge i manteniment de Natatxas i Katiuskas com per facilitar la mobilitat d’alguns dels alts mandataris de la república que durant l’estiu del 1938 fugien dels bombardejos franquistes que castigaven la capital catalana. La necessitat de buscar nous emplaçaments que permetessin dirigir les últimes operacions de guerra des de l’anonimat, lluny de la pressió dels bombardejos enemics, va acabar portant alguns dels alts càrrecs de la República a buscar refugi a les instal·lacions de l’Aeròdrom de Vilatorta on es van viure esdeveniments tant importants com el banquet de comiat de les Brigades Internacionals, celebrat el 28 d’octubre de 1938 al Castell de Saladeures amb presència de president del govern Juan Negrín i de Diego Martinez Barrio, president de les Corts republicanes. Malgrat els esforços del govern de la república per articular una xarxa de resistència prou ferma per contenir les envestides franquistes, els esdeveniments es precipiten i després de la derrota republicana a la Batalla de l’Ebre, l’avanç de les tropes sublevades pel territori català és imparable fent que el gener de 1939 l’aviació republicana abandoni progressivament les instal·lacions del Aeròdrom de Vilatorta en un procés de retirada que, a escala catalana, culminarà l’abril de 1939 amb la victòria franquista i la fi de la Guerra Civil. Per l’Aeròdrom de Vilatorta comença un període d’abandonament que deixarà la majoria d’equipaments enterrats entra males herbes, en un intent de passar pàgina i oblidar les doloroses ferides de la Guerra Civil. La duresa del conflicte, juntament amb la brutalitat de la repressió franquista provoca que un cop encetat el període democràtic, el gruix de la ciutadania no tingui els mitjans per afrontar les ferides d’un passat que encara cou, fent que la responsabilitat de recuperar les vivències d’aquest període caigui en mans de la generació dels néts, que seran els encarregats d’analitzar els esdeveniments des d’una certa distància i fer aquelles preguntes que en alguns casos ningú s’havia atrevit a formular. En el cas de L’Aeròdrom de Vilatorta va ser Martí Erra, un jove estudiant de batxillerat que amb l’ajuda del seu pare, Miquel Erra Gallart, va començar a reconstruir la trajectòria del nostre aeròdrom en el marc d’un treball de recerca que culminarà amb la publicació del llibre Els Camps d’Aviació d’Osona durant la Guerra Civil. La recerca de Martí i Miquel Erra va ser un punt de partida clau per facilitar el marcatge i l’acondiciament de la Ruta de l’Aeròdrom que s’inaugurà el 2012 gràcies a la implicació dels ajuntaments de Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes en col·laboració amb el memorial democràtic. Avui la Ruta de la Aeròdrom és un recorregut de 9 quilometres que ens permet seguir tot el perímetre del camp amb l’objectiu d’entendre, difondre i dignificar un període històric extremadament dur que mereix ser recordat en homenatge a totes les persones que van viure en pròpia pell les atrocitats de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista.