La presència de senglars en el nucli urbà
Cada cop és més habitual veure senglars al nostre municipi, fins i tot a zona urbana, on lamentablement poden generar greus problemes de seguretat, neteja o salut. Per tal de reduir els danys i la presència fora del seu hàbitat, cal la implicació i col·laboració entre l’Ajuntament i la ciutadania.
Fem una crida a la població perquè avisi a l’Ajuntament si veuen un senglar, especificant l’hora i el lloc. També es necessiten voluntaris per patrullar els vespres a Sant Julià i a Vilalleons.
No doneu mai de menjar als senglars. Són animals salvatges i l'intent de domesticació afavoreix la seva incapacitació per a la vida que els hi és pròpia.
No deixeu bosses d'escombraries fora dels contenidors i assegureu-vos que estiguin ben tancats. Les escombraries atrauen els senglars, i la seva presència pot provocar accidents de trànsit i destrosses a l'espai públic. No llenceu menjar a les papereres públiques.
El porc senglar (Sus scrofa) és una espècie àmpliament distribuïda a Catalunya, per la seva dieta omnívora, la seva capacitat d'adaptació (fins i tot en zones humanitzades) i a la no presència de depredadors naturals.
Les molèsties que pot arribar a ocasionar el senglar són diverses: danys a cultius, horts, parcs, jardins, accidents de trànsit, problemes sanitaris, enfrontaments amb persones i animals domèstics, etcètera.
L'increment de les poblacions de senglars s'expliquen per diferents motius: l'augment de la massa forestal, la disminució de depredadors de cries de senglar com algunes aus, la pressió de caça, que provoca un efecte reserva, és a dir, que els animals es refugien allà on no es caça o no es pot caçar, la necessitat d’aliment i aigua i l’adaptabilitat a noves condicions.
Hi ha senglars que aprenen a remenar i buscar aliment a les escombraries, per això és tant important llençar la brossa dins de contenidors, amb la finalitat de no generar focus d'atracció de senglars ni habituar-los a tenir menjar de fàcil accés i en abundància. Són aquests individus els que generen problemes a la ciutat i que s’acostumen al tracte humà perquè de vegades, fins i tot, hi ha persones que els donen menjar, tot i que està prohibit. Donar-los menjar modifica la seva conducta i acaben perdent la por a les persones, amb el risc que suposa al ser animals salvatges que tenen reaccions imprevisibles.
Perillositat per persones i gossos
No hem d'oblidar els riscos que els senglars representen per a les persones i gossos, a causa de la possibilitat d’envestides i de les ferides greus que poden ocasionar amb els seus ullals. Cal explicar que aquests atacs són més probables quan ens apropem a femelles acompanyades de les seves cries, o si els senglars es troben acorralats, sense sortida, o amenaçats, per exemple, per lladrucs de gossos.
Els senglars que han perdut la por a les persones, cada cop es mostren més agressius i s’hi apropen per intentar estirar bosses amb menjar o aconseguir aliment d’altres maneres.
Els gossos han d'anar lligats per tal d'evitar-los, així com d'altres amb cavalls, ciclistes, senderistes o d'altres gossos, sense oblidar les molèsties a la fauna associada a aquest espai natural (sobretot en períodes de reproducció i cria).
Riscos sanitaris
Cal esmentar el potencial risc de transmissió de malalties entre els senglars i les persones (zoonosi) que es pot veure afavorit a les zones on es deixa aliment a l’abast dels senglars, com ara deixalles.
Actuacions i mesures preventives i de control
La presència de senglars a l’entorn urbà és una problemàtica que no pot ser abordada des d’una sola perspectiva ni amb una sola tècnica. Són diverses les mesures preventives i de control que es porten a terme per tal de reduir l'entrada de senglars en nucli urbà i els seus efectes negatius. L'èxit està en la combinació i complementació d'actuacions. Entre d'altres:
- Tancaments perimetrals de zones concretes, reforçant tanques existents o instal·lant tancats elèctrics.
- Productes dissuasius olfactoris que creen una barrera olfactiva (producte sintètic que imita l'olor de l'orina de llop).
- Pinsos de sabor desagradable (amb ingredients naturals, sense productes químics ni classificació toxicològica).
- Captura d'individus amb paranys o teleanestèsia.
- Batudes i aguaits nocturns, amb la col·laboració de personal caçador.
- Col·laboració i sensibilització ciutadana.
Entre tota la ciutadania podem ajudar a reduir els danys i les problemàtiques ocasionades per la presència de senglars en zona urbana.
Si us trobeu un senglar mort, no el toqueu i aviseu a Agents Rurals (93 561 70 00) o a l'Ajuntament (93 812 21 79).
Arxius adjunts:
El porc senglar en l'entorn urbà: Mesures d’autoprotecció per evitar danys - Agents rurals
