Marta Rovira Martínez, conferenciant de la Diada a Sant Julià: “L’acció institucional és clau per l’avenç del català"

Des del 2012 ens han visitat diferents personalitats com Joaquim Albareda, Marta Rovira (Secretària General d'ERC), Rita Marzoa, Joan B. Culla, Quim Torra (quan era president provisional d'Òmnium Cultural), Lluís Garcia-Sevilla i Imma Grande, Jose Antonio Martín Pallín, Carles Mundó i Joan Manuel Trasserra. Enguany, l’objectiu era parlar de la llengua. Per aquest motiu, ens ha visitat Marta Rovira Martínez per presentar la conferència “Reptes lingüístics de Catalunya al segle XXI” en motiu de la Diada Nacional de 2021.

Marta Rovira, nascuda al 1969 a Banyoles,  és doctorada en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha treballat com a investigadora, escriptora, analista, consultora de polítiques públiques, professora associada a la UAB i investigadora a la UPF.

Laboralment, cal destacar-ne la presidència de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, essent-ne posteriorment, la directora.  A més, va ser vicepresidenta del Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, creat el 23 d’octubre de 2018 i dissolt l’1 d’agost de 2019, un cop lliurat a la presidència de la Generalitat l’informe analític i concloent encarregat al Consell Assessor.

Des de la perspectiva sociològica, ha escrit diferents articles d’opinió a la premsa, assajos i llibres on analitza la societat i la política espanyoles, així com, l’actualitat catalana. Algunes de les seves publicacions són: El català i la immigració (1999), Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya (2004), Noves idees per a la gestió de les migracions (2006) i La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història (2014). Aquest últim guardonat amb el premi Carles Rahola d’assaig 2014.

En l’àmbit audiovisual, la conferenciant va dirigir el documental Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana (2018), emès i estrenat a TV3 dins del programa Sense Ficció.

Marta Rovira Martínez va comentar que sempre es posa l’accent en l’actitud dels parlants per augmentar l’ús de la llengua catalana. Sense menystenir-ho, la conferenciant va posar encara més èmfasi en la necessitat que les institucions (administració, universitats, col·legis professionals, gremis...) portin a terme polítiques ambicioses de normalització lingüística. Tal com explicava, l’acció institucional, en estudis comparatius dins els Països Catalans, es postula com un factor clau: on es practica les dades indiquen que la normalització lingüística és més eficaç.

Es pot consultar la conferència completa al canal de YouTube de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.