Curiositats del carrer de la Mercè

CARRER DE LA MERCÈ

Conegut antigament com carrer d’Amunt, tot i que també s’havia anomenat carrer Major, el de la Mercè és un dels carrers que millor denota la transformació que ha viscut el poble de Sant Julià de Vilatorta. Si bé és cert que l’antic camí ral es correspon avui amb el carrer del Rector Roca, el de la Mercè li donava continuïtat natural, motiu pel qual també era freqüentat per ramats de bestiar. Passats els anys, amb la urbanització del municipi i malgrat trobar-se en un dels extrems del nucli històric, tampoc va renunciar al caràcter rural: moltes famílies van continuar criant animals als baixos o als patis de les cases i era habitual sentir gallines caquejar tot passant pel carrer.

En termes socials, mentre va ser el carrer d’Amunt, era territori hostil pels habitants del carrer d’Avall, una trifulga –tan inevitable com necessària- que es repeteix a molts pobles d’arreu de Catalunya, entre els quals Arenys de Mar o Sant Esteve de Palautordera.

Tot i això, si s’ha de parlar del carrer Mercè pel que fa a convencions, els anys que s’emporten la palma són els quaranta del segle passat. I és que, segons recull Montse Piqué al llibre sobre el fenomen de l’estiueig a Sant Julià, a la segona casa venint des de l’Ajuntament hi vivia el guardabosc de Puigsech. El primer dia de la temporada, quan hi arribava la senyora de la finca, les dones i nens del carrer sortien a rebre-la amb flors mentre ella saludava des del cotxe.

Un record pels oficis

Que el carrer de la Mercè fa honor al seu nom ho demostra encara avui una majòlica amb la imatge de la mare de Déu, patrona de Barcelona i que, segons conta la tradició, una nit d’agost de 1218 es va aparèixer al rei Jaume I per instar-lo a fundar l’ordre de la Mercè i, d’aquesta manera, redimir captius cristians caiguts a mans musulmanes. Anteriorment al carrer hi havia hagut una ermita i, com a curiositat, la font dedicada al doctor Sanmartí, que més tard es va traslladar al passeig Verdaguer.

Tot i això, però, el de la Mercè també hauria pogut ser el “carrer dels oficis”, ja que entre les seves cases hi havia la del cisteller, el pinyonaire o la caserna de la Guàrdia Civil a Sant Julià.

Les deus de Cal Dropo

Un dels elements més coneguts del carrer de la Mercè són els sobreeixidors de la casa popularment anomenada “Cal Dropo”, que exercien de desguàs en episodis de fortes llevantades i quan era habitual que l’aigua inundés els baixos de moltes cases. També servien per fer la previsió meteorològica: si xiulaven, senyal de pluja.

Autora: Txell Vilamala

Article publicat a la Revista Vilatorta, núm 81.

Si esteu interessats en rebre les notícies i l'actualitat de Sant Julià de Vilatorta subscriviu-vos al nostre bulletí digital INFOVILATORTA al següent enllaç