Curiositats del carrer dels Comtes de Cabrera

CARRER DELS COMTES DE CABRERA

Al nord de Sant Julià de Vilatorta, en paral·lel al darrer tram de l’Avinguda de Puig i Cunyer, s’hi obre el carrer dels Comtes de Cabrera. És un petit homenatge a la història medieval i, concretament, a un llinatge que al segle XIV s’estenia per quatre comarques catalanes: la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.

De senyors i cavallers

Amb Gausfred de Cabrera, el 1002, s’inicia la documentació sobre el comtat de Cabrera. La nissaga tindria origen en el desaparegut Castell de Cabrera, a l’actual terme municipal de L’Esquirol. Guerau I, fill de Gausfred, es va casar amb Ermessenda de Montsoriu, matrimoni a partir del qual obtingué el vescomtat de Girona. A partir d’aquí, aquest és un relat de senyors i cavallers. L’any 1278, amb la mort de Guerau VI, el vescomtat de Cabrera va caure a mans de la seva filla, la Marquesa de Cabrera, que el va traspassar al cosí Bernat I i, més tard, a Bernat II. El període comprès entre 1356 i 1364 fou el de màxima expansió dels Cabrera a la comarca d’Osona: hi van adquirir el Castell dels Torelló o la Senyoria d’Espinelves i Sant Sadurní. Una etapa sense precedents. El vescomtat s’estenia des del Cabrerès fins a Arenys de Mar i de Roda de Ter a Anglès.

El crepuscle del llinatge

Bernat V de Cabrera, la darrera gran figura de la família, va perdre tots els béns el 1471 a causa de la Guerra Civil catalana. Una dècada més tard, Anna I de Cabrera aconseguia recuperar els dominis a Catalunya. Tot i això, la seva unió amb l’almirall de Castella va condicionar la venda de tot el vescomtat als comtes d’Aitona, de família Montcada, i actualment del ducat de Medinaceli.

L’herència

L’escut d’armes dels Cabrera, amb una cabra sobre fons d’or, es correspon amb el de L’Esquirol i també amb l’heràldica de poblacions de la Selva que havien format part del vescomtat, entre les quals Osor, Sils o Breda. Sant Julià de Vilatorta, malgrat pertànyer al Comtat d’Osona, va dedicar aquesta via als Comtes de Cabrera durant la urbanització del sector de Pleuna, entre els anys seixanta i setanta del segle XX. De la mateixa manera que els carrers de Barcelona, Tarragona, Lleida o Girona, és un nom sense vinculació directa amb el municipi, que no s’acaba d’entendre més enllà de dotar-lo de sentit de país i de reconèixer una de les senyories feudals més importants de Catalunya. En aquesta mateixa zona, el nomenclàtor inclou referències que s’adiuen molt més a Sant Julià, al seu territori i a l’imaginari col·lectiu: l’Avinguda Sant Llorenç i els carrers Sant Ponç, Sau i Folgueroles.

Autora: Meritxell Vilamala

Podeu llegir l'article a la revista Vilatorta, núm 79.