Curiositats del Carrer Sant Roc

Dimarts, 18 de juny de 2019 a les 00:00

Avui continuem la secció del blog sobre curiositats del nostre poble amb el carrer Sant Roc.  Esperem que ho trobeu interessant i aneu seguint els nostres articles. Bona lectura i fins aviat!

Nascut a Montpeller (Occitània) entre 1295 i 1350, explica la llegenda que Sant Roc fou un pelegrí que va recórrer tot Itàlia curant els malalts que havien contret la pesta negra. Europa no ha tornat a viure mai una pandèmia de les mateixes característiques: es calcula que la pesta va matar un terç de la població del continent, el que equivalia a 20 milions de persones. La contagiaven les puces de les rates, però –amb una medicina poc avançada– la creença popular, la religiositat i la superstició de l’època van portar la societat a convèncer-se que només la ira de Déu podia explicar tantes i tantes morts. No és d’estranyar, així doncs, que a mesura que es va estendre la devoció a la figura de Sant Roc, protector contra la pesta, s’erigissin ermites i capelles en honor seu.

La de Sant Julià, al costat del mas Albereda, es va començar a construir el 1783. Les últimes obres es van allargar fins al 1853, però la data d’inici es pot llegir encara a la llinda del portal. Segons consta a l’Ajuntament, la voluntat era precisament invocar Sant Roc per deslliurar el poble de la pesta. L’ermita pertany al municipi des que els propietaris la van cedir a l’Ajuntament el 2005, el mateix any que el consistori hi va portar a terme unes reformes que van servir perquè el pintor local Joan Riera renovés les pintures del seu interior. Com a curiositat val a destacar que les figures que hi va plasmar estan fetes a semblança de veïns i veïnes de Sant Julià.

Un dels carrers antics del poble

Tenint en compte tots aquests detalls és lògic que el carrer que desemboca a l’ermita porti el nom de Sant Roc, ja que l’edifici, situat dalt d’un petit turó, n’és la principal referència visual. Conegut antigament com el carrer de l’Obreda, en substitució del mot Albereda en la parla popular, aquest és un dels més vials més antics del poble. Ha viscut impertèrrit el creixement de Sant Julià i així ho certifiquen les cases de la banda dreta venint des de l’Ajuntament: la majoria daten dels anys seixanta del segle XVIII. A simple cop d’ull es fa evident que les del cantó esquerre són molt més noves. Estan edificades on abans hi havia horts, camps, pallers, coberts i la sorrera de can Fusterpuig.

Destaca del carrer Sant Roc que hi havia hagut la consulta del curandero i, a Can Pauleta, una fornícula amb la imatge del sant. També Ca la Dolores, on a banda de queviures s’hi podia comprar peix. A l’inici del carrer hi havia el pati del col·legi de les monges, amb els mítics gronxadors de la casa de Chocolates Torras. Actualment a l’altre extrem hi podem trobar el camp de futbol, la pista poliesportiva, el centre de dia i el casal d’avis, els darrers al solar que ocupaven les escoles municipals abans del trasllat al carrer de Calldetenes.

Autora: Mertitxell Vilamala

Darrera actualització: 18.06.2019 | 14:42