Diada de l'Onze de setembre a Sant Julià de Vilatorta

Dissabte, 12 de setembre de 2026

Sant Julià de Vilatorta va celebrar la Diada, com cada any, al Castell de Bellpuig, on després d'endolcir-nos amb la xocolata de l'Anna, cada any més bona. Es va començar amb els actes habituals, La lectura del manifest, en què ha reivindicat la importància de la llengua i d'afrontar units el futur del país.

Després les diferents Institucions i Entitats van fer l'Ofrena Floral seguit de la hissada de l'Estelada, el cant dels Segadors i Som Vilatortins.

Gràcies a Entitats i Associacions, regidors i regidores, veïns i veïnes per acompanyar-nos.

Manifest de la Diada Nacional de Catalunya 2026

Catalunya, una nació que vol ser lliure

L’11 de setembre és el dia en què Catalunya es reconeix com a poble. És memòria i és esperança. És la reivindicació d’una història, d’una llengua, d’una cultura i, sobretot, de la voluntat de ser. Una voluntat que no ha desaparegut mai i que avui continua plenament vigent.

Enguany fa cinquanta anys d’una Diada que va marcar el retorn de Catalunya al carrer després de la llarga nit del franquisme. El 1976, a Sant Boi de Llobregat, milers de catalans i catalanes van celebrar per primera vegada públicament l’Onze de Setembre després de dècades de dictadura. Aquella Diada va ser un crit de llibertat, de democràcia i de recuperació nacional. Cinquanta anys després, aquell esperit continua interpel·lant-nos. Perquè Catalunya continua sent una nació que vol decidir el seu futur. I perquè encara avui hem de defensar allò que som i allò que volem ser.

Som una nació i tenim dret a governar-nos. A decidir sobre els nostres recursos, les nostres infraestructures, la nostra llengua, el nostre territori i el nostre model de societat. No acceptem que la capacitat de Catalunya per progressar quedi limitada per un model d’Estat que massa sovint no escolta, no compleix i no permet que les institucions catalanes disposin de totes les eines que necessita el país.

Volem una Catalunya amb més llibertat, més autogovern i més capacitat de decisió. Una Catalunya que no hagi de demanar permís per construir el seu futur. I aquesta voluntat nacional també es construeix des del món local. Catalunya té 947 municipis. Pobles i ciutats que és on es manté viva la llengua, es preserva la cultura i la convivència, es defensa el territori i es dona resposta als problemes de la ciutadania. El municipalisme català no és només administració, som governs locals que contribuïm a la vertebració del país.

La celebració d’enguany es fa en un context de regressió dels drets individuals i nacionals, i el retorn d’un populisme que ens retorna a cent anys enrere, aquí i a Europa. Un populisme que tendeix a eliminar la diversitat i la realitat plurilingüística, per aquest motiu ens cal reforçar els municipis com a espai de convivència que permeten cohesionar les nostres comunitats.

Reivindiquem ajuntaments forts, amb autonomia política i recursos suficients. No volem ser administracions subordinades que simplement executin decisions d’altres. Volem que els ajuntaments siguin reconeguts com el que són: institucions democràtiques de Catalunya, amb capacitat per decidir i transformar.

I defensem també allò que ens identifica i ens uneix. El català és la llengua pròpia de Catalunya i una peça essencial de la nostra nació. Defensar-lo no és excloure ningú; és garantir una llengua comuna, una eina de cohesió i una oportunitat perquè tothom pugui formar part plenament del país. El català ha de poder viure amb normalitat als carrers, a les escoles, als mitjans de comunicació, a les administracions i a l’àmbit laboral.

Darrera actualització: 12.09.2026 | 14:42