Paraules de comiat del metge de família Albert Planes

"Temps apassionant, s’iniciava la reforma de l’atenció primària de salut (amb la creació d’equips d’atenció primària i CAPs). Per això vaig decidir venir: desitjava desenvolupar una millor tasca professional i a l’ABS de Santa Eugènia de Berga (una de les primeres) s’hi donaven bones condicions per a fer-ho. S’havia perdut l’esperit del metge de capçalera de tota la vida (com en deveu recordar bons exemples) i calia, en un nou entorn, recuperar-ne les seves bondats.

He procurat exercir, com diu el petit quadre de compromís  que encara penja a la meva consulta, amb dedicació, respecte, proximitat, lleialtat, prudència, equitat i honradesa. Soc conscient de que no sempre ho he aconseguit; el meu caràcter tímid i un xic esquerp, de segur que no m’hi ha ajudat. Us demano disculpes per totes aquelles vegades en que no hagi estat a l’alçada, encara que hagi intentat ajudar-vos.

Us puc assegurar que he fet de metge de família amb passió. N’he gaudit molt i hi he dedicat tota la meva vida professional, i n’estic content. Ho tornaria a fer (ara segurament amb menys errors...), procurant aprendre’n i millorar cada dia. Res té a veure l’atenció que us prestàvem fa més de 30 anys amb la d’ara. N’ha millorat molt la qualitat. Mai hagués imaginat que seríem capaços de fer extraccions, poder demanar no sols radiografies (quan vaig començar a exercir ho tenia prohibit!) sinó moltes altres proves, fer espirometries, ecografies, petita cirurgia, infiltracions, crioteràpia...

Mai hagués imaginat, tampoc, haver de viure, i procurar ajudar, estar al costat, una pandèmia com la de la COVID-19. Ha estat (i espero puguem parlar en passat) dura; per a tothom: per a mi també. Ens ha ensenyat, però, la nostra feblesa humana i les limitacions de la ciència mèdica (moltes!!!) i a ser professionalment més humils: curar poques vegades, acompanyar sempre!.

Tampoc imaginava arribar a gaudir d’un nou dret ciutadà, el de l’eutanàsia, màxima expressió de l’autonomia personal a la que mai hauríem de renunciar, ni tan sols davant dels metges: més d’un cop us ho he dit, no hem de manar, sols acompanyar en el desig i valors vitals de cadascú, ricament diferents.

Però ens cal preservar el més important, la vostra confiança en el metge/essa de capçalera (i en la vostra infermera). És el que ens permet donar-vos suport al llarg de la vida i orientar-vos en un sistema sanitari a voltes poc humà: aconsellar, coordinar, estar al costar, preocupar-se, atendre a la capçalera del llit... des del naixement fins la mort. Això, que pot semblar tan senzill, no ho és gens, requereix d’una sòlida formació i d’un tremp professional especial, ple de responsabilitat (feixuga sovint) i de capacitat per navegar en la incertesa dels problemes de salut en les seves fases inicials (quan arriben als altres especialistes “tot és més senzill”). Aquest esperit torna a estar en perill. No permeteu que us ho arrabassin!. Reclameu més recursos per a l’atenció sanitària de proximitat, per a l’atenció primària, respecteu-la i exigiu bona i humana atenció.

He tingut la sort de treballar en un equip molt bo i compromès: sense ells/elles no seria jo. I, també, he pogut compartir amb moltes altres professionals en diferents àmbits: com a president de la societat catalana i espanyola de medicina familiar i comunitària i, durant 4 anys llargs, com a director del servei d’atenció primària d’Osona, i des de fa més de 15 anys dirigint la revista AMF.

I aquesta passió per la medicina de família la conservo intacta. I, per ara, no vull abandonar-la totalment; crec que encara puc ser una mica útil... És per això que encara no m’he jubilat (“tocava” ja fa 6 mesos), però cal anar posant distància i deixar pas... En les propers dies deixaré d’atendre-us a diari a la consulta o al domicili; una metgessa més jove, i excel·lent, em substituirà. Ho faré amb pena, amb ulls humits, però conscient de que és el que convé i feliç de que quedeu en molt bones mans (era un dels meus objectius abans de jubilar-me): amb l’estol de professionals del consultori de Sant Julià de Vilatorta estareu ben atesos.

La passió no em permet, per ara i si la salut ajuda, deixar del tot la professió: amb un horari reduït, seguiré fent tasques assistencials dins l’equip de Sta. Eugènia de Berga i ajudant i assessorant a companyes i companys de tota la comarca o d’altres indrets.

Com diu la cançó, trista, no és un adéu per sempre..., és un a reveure! Amb plena gratitud per la vostra acollida, recordant sempre els bons moments. Seguiré portant al meu cor el munt de persones  que he vist a créixer i, algunes, acompanyat a morir. Acompanyar-vos en aquest complex afer de viure no ha estat fàcil, però ha estat un immens plaer professional i personal; m’ha fet créixer, no sols en edat i experiència, sinó també en humanitat "

Moltes gràcies!

Albert Planes Magrinyà

Metge de família

Sant Julià de Vilatorta, octubre del 2021