Santi Mercader, Doctor en Història de l'Art i col·laborador de la revista Vilatorta ens ha enviat un poema de comiat a Francesc Orenes.
COMIAT Massa d’hora has marxat amic Francesc, el teu cant ha emmudit de sobte, precipitadament i ens has deixat una mica més orfes. La trucada del destí ha estat virulenta, inesperada, com inesperat ha estat aquest virus... I no em faig la idea que ja no hi ets. Trobaré a faltar aquelles converses sota l’ombra dels castanyers que cada estiu celebràvem al jardí del paradís, el paradís de Sant Julià. Trobaré a faltar els teus savis consells, la teva sensibilitat en recitar els versos, de Margarit a Joan Maragall. Trobaré a faltar parlar amb tu de Tàpies, de la tesi, de fotografia, de cultura i lectures, de la Divina Comèdia i de Kavafis, de Miquel Martí i Pol, d’Ex-libris; del Pare Caçador i de tantes i tantes coses... Et trobaré a faltar amic. Si la poesia és vida, com tu bé afirmaves, la teva brota amb força com un doll dins les roques i rega d’eterna bellesa els teus versos que expressen Amor, Agraïment i Plenitud. Llegim-los com calen. Amic Francesc, gràcies per la Verema. Sí, la teva ha estat una vida plena. 28 d’abril 2022 A l’amic i poeta Francesc Orenes i Navarro (1940-2022) D.E.P.
Autor: Santi Mercader
