Un ramat de 200 ovelles i cabres pastura dues finques privades de les Guilleries-Savassona per a la prevenció d'incendis forestals
Des del dijous 10 de juliol, un ramat format per 200 ovelles de raça ripollesa i diverses cabres pasturen en dues finques privades de Vilanova de Sau, la Coromina i Can Morilla, per ajudar a la prevenció d’incendis forestals a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. El Consorci ha facilitat el contacte entre el pastor, Jordi Pujalt, i els propietaris del terreny per aconseguir que aquests boscos redueixin la càrrega de combustible en cas d’incendi forestal. També li ha proporcionat una cleda mòbil per tancar el ramat i l'Ajuntament de Vilanova de Sau l’aigua necessària per al ramat mitjançant un hidrant municipal proper a la zona de pastura.
Les finques de la Coromina i Can Morilla es troben dins d’uns polígons definits pel Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya com a Àrea Estratègica de Gestió (AEG). Es tracta d'una pineda de pi roig que, degut al canvi climàtic, s’està substituint per un bosc mixt de roure i alzina. En aquest sentit, cal que el sotabosc no toqui les capçades, eliminant el combustible amb escala, i que la densitat dels arbres sigui baixa perquè en cas d’incendi forestal els Bombers hi puguin treballar.
Des de l’any 2020, cada any el Consorci de l'Espai Natural estassa i aclareix l’arbrat en unes 20 hectàrees de terreny, sempre en propietat privada, per reduir el combustible. Així, ja s’ha actuat en unes 60 hectàrees, a la tardor s’actuarà en 20 més i ara s’ha buscat l’opció de la pastura per poder mantenir aquests treballs. Si no hi hagués un ramat que fes el manteniment d’aquest sotabosc, caldria fer l’estassada de nou cada 4 o 5 anys, amb un cost que es calcula en 1.200 euros per hectàrea.
A l’estiu, el ramat pastura durant dues franges horàries de menys insolació, al matí i al vespre. La resta del temps es tanca en una cleda, que es pot anar canviant d’ubicació depenent de les necessitats que detecta el pastor. Es preveu que el ramat estigui en aquesta finca entre 2 i 3 mesos, en funció de les condicions climatològiques i el menjar que tinguin disponible. L’acord inclou també l’accés a aigua per al bestiar, tant per al ramat com per als gossos que en fan el guiatge i la protecció.
L’objectiu del Consorci és que, a mesura que es facin noves àrees estratègiques de gestió, el ramat pugui anar creixent per poder pasturar totes les hectàrees en què ja s’ha actuat, sempre d'acord amb els propietaris dels terrenys. El ramat menja vegetació diversa, com és bruc, bruga, jonsa o fenals. No serà fins d’aquí un parell o tres d’anys, però, quan es notarà el treball del ramat.
El pastor, de Sant Sadurní d'Osormort, creu que s’hauria de donar més suport com el que ha rebut perquè als ramaders els costa trobar terres on pasturar. I també destaca que poca gent vol fer aquest tipus de pastura oberta ja que requereix estar més pendent del bestiar.
