L'estela de la sardana

Divendres, 16 de juliol de 2021 a les 06:45

 La commemoració dels cinquanta anys de l’Agrupació Sardanista era el moment oportú per dedicar un monument a la sardana com a testimoni constant i present de l’històric llegat sardanista de Sant Julià de Vilatorta i record de totes les persones vinculades al món de la sardana. L’Estela de la sardana s’ha situat al jardinet del costat de la pèrgola de la plaça de Catalunya. Ha estat ideada i dissenyada per Lluís Vilalta i Xevi Pona, i construïda pels paletes de la brigada municipal.

Molts pobles i ciutats de Catalunya han erigit monuments dedicats a la dansa nacional catalana.

La tradició sardanista a Sant Julià ve de molt antic. La fotografia d’una ballada l’any 1890 a la plaça Major és el testimoni visual més antic de l’estreta relació i complicitat que el poble manté amb la sardana. La commemoració dels cinquanta anys de l’Agrupació era el moment oportú per dedicar un monument a la sardana com a testimoni constant i present de l’històric llegat sardanista de Sant Julià de Vilatorta i record de totes les persones vinculades al món de la sardana, des de la cobla-orquestra Renaixensa fins a l’efímera cobla Vilatorta, passant pels autors, les colles i les persones que ha impulsat la sardana des de l’Agrupació Sardanista, així com tots els dansaires anònims que han participat de les activitats sardanistes i la gent que s’estima la dansa més bella de totes les danses.

Després d'analitzar diverses possibilitats, es va optar per un monument amb aires vilatortins, com els aires d'una sardana. La idea va ser una estela que tingués una pilastra en forma de columna salomònica, d’inspiració modernista, on el moviment de cada rajol insinua un compàs de la sardana, construïda amb materials tradicionals com la pedra, el rajol de terra cuita i el ferro.

Els capitells son austers, sense decoració i de línies molt senzilles, però fermes com els sardanistes que mantenen l’equilibri de la dansa. N’hi ha dos, un que fa de base de la columna i L’Estela de la sardana Un monument amarat de simbolisme.

Una estela és la part central de la rel o la tija d'una planta i el rastre que deixa al cel o a la mar un avió o un vaixell. Una estela també és un monument commemoratiu que pot ser en forma de làpida o pedestal. un altre que la corona. El de terra arrenca amb secció circular i a mesura que s’alça passa a secció quadrada, el contrari que el capitell del capdamunt. Entremig, una columna d’obra vista de 25 filades que conté 50 rajols, col•locats en parella, talment com els balladors d’una sardana.

El nombre de rajols és una clara referència als 50 anys de l’Agrupació Sardanista.

La columna salomònica té forma helicoïdal i s’ha dissenyat inspirada per la tècnica de comptar i repartir la sardana. Una vegada comptada la tirada de curts i de llargs se sap quan tiren.

Amb el coneixement d'aquestes dues dades ja es pot "repartir la sardana", la qual cosa significa calcular la quantitat de passos de curts i de llargs. L’inici de la sardana (d’estil empordanès) es fa sempre amb el peu esquerra. El gir de la columna és en aquest sentit fins a completar 180 graus per acabar netament com ho fa una sardana, amb els peus junts i cap a l’esquerra.

Per sobre del capitell que corona la columna s’alça en vertical, com una sortida de sol per l’horitzó, un semicercle de ferro disposat de llevant a ponent, amb la silueta retallada de cinc balladors. Altres cinc dansaires estan en posició horitzontal sobre el capitell. Vist en perspectiva tots plegats conformen una rotllana sencera, estroncada per un angle de 90 graus. El conjunt recorda un rellotge de sol i l’efecte positiu-negatiu de les figures sembla talment un joc d’ombres.

Darrera actualització: 20.07.2021 | 14:55