Puig-l’agulla i Abu Simbel, el fenomen de la llum solar
Abans d’assistir al concert del Quartet de corda i soprano que actuaven per la Festa Major de Vilalleons de l’any passat pujàrem a sopar a Puig-l’agulla i mentre fèiem temps per esperar tanda entrarem al santuari. Les portes eren obertes i no hi havia ningú. Quina pau i quina frescor! S’hi estava bé allà dins. Tot fent la visita vam ser testimonis d’un fenomen extraordinari que no sé si algú més ha observat en aquest indret. En el seu camí cap a la posta i just quan es trobava a la mateixa alçada del santuari, abans d’amagar-se per darrera de l’ermita de Sant Sebastià, un raig de sol que penetrava pel petit rosetó de la façana va il·luminar la imatge de la Marededéu al cambril elevat darrera l’altar. Va durar uns breus instants, uns quants segons, no compto que fos més d’un parell de minuts. Vam quedar fascinats! Llavors hi vaig caure: era el dia de la vigília de la Mare de Déu d’Agost, patrona del santuari de Puig-l’agulla.
Aquest fenomen tan excepcional que durant uns dies determinats de l’any els raigs solars il·luminen directament un punt concret d’un monument no és casual, sinó que és el resultat de càlculs arquitectònics i astronòmics realitzats prèviament que impliquen una elevada simbologia i són de gran interès històric, artístic i cultural.
El santuari de Puig-l’agulla no té una perfecta orientació, sinó que la seva façana mira al nord-oest, bé que força decantada vers ponent. Aquesta és l’orientació correcta perquè el sol incideixi plenament en la imatge de la Marededéu el dia l'Assumpció de Maria que és la creença que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra. L’Església Catòlica celebra aquesta festa en honor seu el 15 d’agost.
Sabia que al món hi ha uns quants monument que tenen una singularitat única molt especial que està estretament lligada amb el sol:
El temple de Ramses II d’Abu Simbel, a Egipte, que els dies 22 d’octubre i 22 de febrer el sol que entra per la porta il·lumina tres de les quatre estàtues situades al fons del temple.
La catedral de Chartres, a França, la imatge de Notre Dame, la Mare de Déu, un dels més destacats vitralls de la catedral, es reflexa al centre del Laberint de la Catedral només durant un cop l’any i aquest moment són les 3 de la tarda de cada 22 d’agost, però degut a la modificació del calendari julià durant el Papat de Gregori XIII al segle XIII hauria de correspondre en aquella època amb el dia 15 d’agost, el dia de la Mare de Déu.
A San Juan de Ortega, Burgos, amb els equinoccis de primavera i de tardor, el dia 21 de març i 22 de setembre respectivament, a les cinc de la tarda, hora solar, un raig de sol il·lumina directament l’escena de l’Anunciació.
Al temple Sud de Mnajdra (Malta) és on es produeixen els fenòmens naturals relacionats amb la llum solar quatre vegades l’any: durant els equinoccis els primers raigs de sol penetren dins del monument de tal manera que s’alineen perfectament amb l’eix central del temple. En canvi el dia dels solsticis, els primers raigs de sol il·luminen directament dos altars de la sala més gran.
Però jo no sabia que el mateix fenomen es produïa també molt a prop de casa: a Puig-l’agulla concretament.
Lluís Vilalta Vivet
